dimecres, 22 de febrer del 2012

DES DE VENEÇUELA

Continuant amb les entrevistes que fem als iaios, aquesta setmana ha vingut la iaia de Rebeca, Inés, la seua filla Esmirna l'ha acompanyada,  Ella viu a Maracay a l'estat d'Aragua en Veneçuela (és un estat de la costa nord de sud-amèrica, la seua capital és Caracas) i ha vingut a Castelló a visitar la seua família. La iaia Inés és molt jove i ens ha contat moltes coses interessants del seu país. Quan era xicoteta vivia en un camp on es cultivava el café, tot era verd, amb cascades i  un riu, però no tenien llum. Recorda la seua primera escola que allí s'anomena  Kinder i la seua mestra Rosa, i li agradava jugar a les nines. El seu color preferit és el blau i per a menjar li agrada la arepa (tortes de panís), plàtans fregits i empanades. Encara treballa i és misionera i ajuda a les tribus indígenes de la selva veneçolana com la de Tucupita. Ens ha cantat i també ens ha ensenyat a ballar el  joropo que és un ball on es fa molt de soroll amb les sabates. Gràcies Inés
Cançó dels indígenes de Tucupita a l'Estat Delta Amacuro (delta del riu Orinoco, a l'est de Veneçuela)





dimecres, 15 de febrer del 2012

L'ENTREVISTA

Per a comparar el medi on van créixer els nostres iaios i el nostre, hem preparat una entrevista. Primer hem pensat, seleccionat i escrit   totes les preguntes, cadascú de nosaltres ha fet una o dues preguntes relacionades amb la infantesa dels nostres iaios. El primer iaio que ha vingut ha sigut el de Laura, Emilio. La seua filla Tere l'ha acompanyat. Ell va nàixer i viure a una masia d'un poble de muntanya. Com era fill únic jugava sol a fer córrer les ovelles. També ens ha parlat de la seua mestra Rosario. Ens ha sorprès saber que no hi havia llum, ni tele ni ràdio, ni fanals, ni serveis de neteja, ni contenidors... Però era molt feliç.  Ara que ja no treballa, es dedica a la cria de les abelles, ens ha portat un llibre per explicar-nos com viuen i un rusc i mel per a tastar-la. Nosaltres li hem fet un dibuix per a que puga recordar el dia que va vindre a la nostra escola. Gràcies Emilio.







dimarts, 7 de febrer del 2012

LA COMBUSTIÓ

Per a comprovar que l'oxigen és necessari per una combustió, hem fet un senzill experiment:
Necessitem dos pots de vidre de diferent tamany i dos ciris
Encenem els ciris i els tapem amb els pots
Esperem a veure què passa
Hem vist que el foc necessita oxígen, si tapem els ciris
el foc s'apaga i primer ho fa el del pot més menut ja que
té menys oxígen.