MENJARS DEL MÓN

Per acomiadar-nos del cicle, hem compartit els menjars típics de la nostra terra, hem ajudat als nostres pares a elaborar-lo i també hem fet la recepta.

Després hem tastat tots els plats, i tots estaven molt bons. Felicitats als cuiners!!!

LA DENSITAT DE L'AIGUA

Al taller d'experiments hem comprovat perquè a l'aigua de la mar,  surem  millor, que a l'aigua de la piscina.

Posem aigua als dos pots i a sal a u d'ells

Remenem la sal

Posem els ous i veiem que l'ou que està al pot de la sal sura,
és perque l'aigua amb sal té més densitat que l'aigua sola.

JUGA I PENSA

Al taller de Problemes amb Mari Carme, hem fet un joc de pensar. Amb 12 furgadents hem fet aquesta figura que té 4 quadres 

Després haviem de canviar de lloc 4 furgadents i, sense fer més gran la figura, aconseguir només 2 quadres que siguen independents un de l’altre.

Hem estat pensant molta estona, i hem fet mil proves, però finalment ho hem aconseguit.

Després teniem que fer una estrella sense alçar el llapis del paper en cap moment, ni passar mal per damunt d'una línia que ja hem fet, però sí que la podiem creuar. Hem começat i acabat al mateix punt. Ufff!

Conte col·lectiu

Aquest és el conte que hem fet entre tots, la setmana d'animació lectora, clica al damunt i el podras veure.

EL VOLCÀ MILFOCS

XXIIa Setmana d'animació lectora

Aquest curs la setmana d'animació lectora, ha estat dedicada a la figura de l'escriptor castellonenc Josep Pascual Tirado, a la seua principal obra Tombatossals i a la mitologia en general. També hem recordat el 80 aniversari de les normes de Castelló, les quals van signar Soler i Godes i Pascual Tirado entre d'altres. Hem

fet moltes activitats de les que us mostrem un recull i ací podeu veure el PROGRAMA

Mural col·lectiu

Conta-contes a l'escola 

Racó de les normes

Cantava la colla de Tombatossals:

"Dalt d'un pi

hi ha un molí

que replica 

el tamborí.

Va a la una

va a les dos

va a les tres

va a les nou...

Herba seca

per al bou

El bou i la vaca

roseguen l'estaca

i el pare vicari

ha comprat

un relicari;

De que sí,

de que no,

de Vicent del Guitarró.

Vicent, Vicent

els bous se'n van

a la font del Periquet,

Matarem un pardalet;

si és d'or o si és d'argent

que ixca la infanta de repent..."

Davant la casa on va escriure Tirado

Placa en la casa del carrer Antoni Maura

Exposició d'Acció Cultural d'autors castellonencs

Fireta de llibres a l'escola

Intercanvi històries mitològiques

Fira del llibre a la Plaça Santa Clara

DIA DEL LLIBRE

Avui per a celebrar el dia del llibre, hem fet una lectura del Quixot.

LA IAIA LOLITA

Aquesta setmana hem acabat amb les entrevistes als iaios. Ha vingut la iaia de Ramón, acompanyada per la tia Loli.  Ella es defineix com una gitana moderna, però amb gran respecte per la gent major. Lolita va nàixer i viure de xicoteta a Castelló, a una casa de planta baixa que la compartia amb els pares i tres germans més. Els seus pares encara viuen, tenen 72 anys. A la casa on vivia no hi havia llum, feien el menjar amb llenya i es calfaven amb braser.

Quan era xicoteta anava a l'escola Serrano Suñer i llibres no en tenien, però si quaderns. La seua mestra era Vicentica. Era molt endreçada i ajudava a la seua mare en les tasques de la casa i a cuidar els germans. Jugava a corda, rogles i com no hi havia televisió la seua iaia li contava molts contes. Ha viatjat molt per poder treballar, ha estat fins i tot a Paris, també netejava escales, cuidava xiquets, treballava a una fàbrica de conserva al Grao i anava amb bicicleta, perquè no hi havia transport públic. Gràcies Lolita.

DES DE VENEÇUELA

Continuant amb les entrevistes que fem als iaios, aquesta setmana ha vingut la iaia de Rebeca, Inés, la seua filla Esmirna l'ha acompanyada,  Ella viu a Maracay a l'estat d'Aragua en Veneçuela (és un estat de la costa nord de sud-amèrica, la seua capital és Caracas) i ha vingut a Castelló a visitar la seua família. La iaia Inés és molt jove i ens ha contat moltes coses interessants del seu país. Quan era xicoteta vivia en un camp on es cultivava el café, tot era verd, amb cascades i  un riu, però no tenien llum. Recorda la seua primera escola que allí s'anomena  Kinder i la seua mestra Rosa, i li agradava jugar a les nines. El seu color preferit és el blau i per a menjar li agrada la arepa (tortes de panís), plàtans fregits i empanades. Encara treballa i és misionera i ajuda a les tribus indígenes de la selva veneçolana com la de Tucupita. Ens ha cantat i també ens ha ensenyat a ballar el  joropo que és un ball on es fa molt de soroll amb les sabates. Gràcies Inés

Cançó dels indígenes de Tucupita a l'Estat Delta Amacuro (delta del riu Orinoco, a l'est de Veneçuela)

L'ENTREVISTA

Per a comparar el medi on van créixer els nostres iaios i el nostre, hem preparat una entrevista. Primer hem pensat, seleccionat i escrit   totes les preguntes, cadascú de nosaltres ha fet una o dues preguntes relacionades amb la infantesa dels nostres iaios. El primer iaio que ha vingut ha sigut el de Laura, Emilio. La seua filla Tere l'ha acompanyat. Ell va nàixer i viure a una masia d'un poble de muntanya. Com era fill únic jugava sol a fer córrer les ovelles. També ens ha parlat de la seua mestra Rosario. Ens ha sorprès saber que no hi havia llum, ni tele ni ràdio, ni fanals, ni serveis de neteja, ni contenidors... Però era molt feliç.  Ara que ja no treballa, es dedica a la cria de les abelles, ens ha portat un llibre per explicar-nos com viuen i un rusc i mel per a tastar-la. Nosaltres li hem fet un dibuix per a que puga recordar el dia que va vindre a la nostra escola. Gràcies Emilio.

LA COMBUSTIÓ

Per a comprovar que l'oxigen és necessari per una combustió, hem fet un senzill experiment:

Necessitem dos pots de vidre de diferent tamany i dos ciris

Encenem els ciris i els tapem amb els pots

Esperem a veure què passa

Hem vist que el foc necessita oxígen, si tapem els ciris
el foc s'apaga i primer ho fa el del pot més menut ja que
té menys oxígen.