POEMARI

Recull de poemes que treballem a la classe,  del mestre Enric Soler i Godes. Llibre Bestioles, 1.952.


EL CARAGOL


El Caragol,
hui que fa sol
es queda a casa.
Puix la secor
fa safagor,
dóna basarda.

Amb humitat
és de bon grat
la passejada.
Que quan ens plou
tot està tou,
li cau la bava.

El Caragol
sempre va sol,
no té companya.
Sense l'amor
manca el dolor
que fa desgana.

Quan ve el ruixat,
abril mullat,
alegre passa.
Ell surt del cau
que tancà amb clau                          

amb bona traça.

Mai el secà
no li ve a mà,
el verd hi manca.
I l'hort regat
és un bon plat
per a la panxa.

La mala fi
serà el seu si,
d'una xuclada.
En aquest món
caurà tothom
a la cassola.




EL BOU

El Bou i la Vaca
pasturen pel prat;
la vida és molt bona

begut i menjat.

La verda catifa
no s'acaba mai                         
i té flors vermelles
com gotes de sang.

Al mig de les tiges
hi ha cucs virolats,
i en el cel, els núvols
són vaixells nacrats.

El Bou i la Vaca
la cua brandant
s'espanten els tàvecs
que volen fiblant.

El Bou va de negre,
la Vaca de blanc;
la pell té uns reflexos
que els lluïx el flanc.

I la masovera
que els està albirant,
ensomnia un jònec
per a Sant Joan.

La bava que els penja,
escuma de mar;
ja el sol bat de ferm
i encén el pinar.

Els xics van a estudi,
i en passar pel prat
criden, i el bou negre
el cap aixecat,

els mira una estona
l'esquella brandant;
després, cames llargues
que no arribaran.

El Bou i la Vaca
no pasten pel prat,
roseguen l'estaca
si l'herba ha mancat.


 EL CONILL

Del conill, el seu mig riure
és de mena filosòfic,
enigmàtic i instintiu.
Menja i fa com qui barrina
i no pensa el pobre en res,
és un riure inofensiu.

Pega un sal, li cau l'orella,
ell s'acosta a l'encisam
i el morreja despectiu.
Què deu fer el poca-solta,
tan callat i tan sorrut,
tan docte, tot fent-se el viu?

Fa, que conta una contalla
sense cap ni centener;
ell aixina com se'n riu.
Però un vespre la mestressa
com a un xiquet a l'escola
bescollada i al caliu!


EL PEIXET

Peixet d'estany,
peixet vermell,
peixet menut,
peixet anyell.

Nades, t'afones,
sures i vas;
tan te se'n dóna
saps el que fas.

Ampla és la casa,
fonda, sens fi,
tu la repasses
enllà i ací.

Ningú molesta
ton lleure estar,
tranquil·la vida,
joiós passar.

Mires els núvols,
fites l'ocell;
ous la fonteta
del regatell.

Passen els dies,
tu sempre igual,
entre les aigües
del bé i del mal.

Peixet vermell,
peixet tranquil,
peixet sens nom,
peixet humil.

LA FURGA

Què furga
la Furga
pels marges humits?
Què cerca
la terca
llepant-se ja els dits?
Oblida
sa vida
de fang i foscor.
Brusenta
valenta
fuig del peixador.
Tremola
i udola
un plany sense crit.
Camina,s'aprima,
sots terra té el llit.
L'amaga,
l'obaga
de sota l'arrel.
Ni lluna
ni pruna
llumena el seu cel.
La negra
tenebre,
desitja un bon sol.
La llesta,
que festa
enmig del seu dol.
Sa vida
llanguida
de goig i bullit.
Vullguera,
dalera
fugir del neguit.
Barrina
la mina
que cava amb daler.
Com cerca
la terca
un sol carasser.


EL GALL

Quan valent el Gall favat,
quina cresta més vermella,
és fatxendós, estirat,
té un plomall que meravella

No hi ha Polla ni Gallina
que no s'estoven per tot;
quan fa l'aleta s'afina,
i després quin taratot.

No es troba en la rodalia
aviram enamorat,
que no tinga gelosia
dels desigs del Gall favat.






La zebra

Sembla un cavallet mudat
que portés vestit ratllat.

Previsualitza
És la bèstia africana,
més bonica i més galana.

Sola al bosc, entre les feres,
fugí del tigre i panteres.

I quan l'home l'ha agafat
al circ té jaç i teulat.

En el parc, entre unes reixes,
el seu renill són les queixes.

Està tota la xicalla
contant-li ratlla per ratlla.

I acaba girant el cap,
quan veu criada i soldat.

A estones se sent lleugera
i fa un trot sens polseguera.

Però recorda !aquell prat!
i es queda cap cot, parat.

L'herba, l'aiguall, el perill
!què faran mare i fill!

I així lluny de la Pàtria
!tan sola i sens companyia!

La Zebra veu passar anys
!i el Parc tot ple de paranys!

Tan bonica i presonera
!!l'home també és una fera!!


La Puça


La Puça
s'esmussa
fent el tamborí.
I salta
molt alta,
és el seu destí.                       

Com pica!
-s'aplica-
i xucla la sang.
S'engreixa
i es queixa,
diu que passa fam.

Repassa
sens traça
un plec de la pell;
Què vida!
-farcida-
sobre el gras cadell.                  

Patina
i rondina
amb goig reprimit.
I crida
esferida
quan cau al melic.

Sols una,
importuna
i et fa desficiós.
La Puça
es capbussa
de veure't puçós.



La Papallona


La papallona
porta una capa
de colorins.

Les bestiones
van acaçant-la
rien a crits.

Dis-nos, xiqueta                                    
no tens vergonya
d'anar així?

No eres tan jove
per a posar-te
aquest vestit.

És de la tenda
o quina aranya
te l'ha teixit?

Ella burleta
fent la senyora
diu tot seguit.

La Primavera
nostra mareta
me'l féu ahir.

Enric Soler i Godes


2 comentaris: