BESTIOLES: VIVIM L'ART

EL CAVALL

Vés al trot Cavall salvatge,

vés al trot que fa elegant;

amb tu és més bell el paisatge

a l'esguard que et va filmant.

L'Egua en la prada t'espera

per ço vas ta neguitós,

-com voleia la crinera

i morreja el belf bavós-.

Ou un renill, ja s'espanta

i vol fer més llarg el pas,

tremola el llom, no s'encanta

que l'instint ja diu on vas.

Obri els narius, l'alenada

tòmpli el pit esperançat;

eres, Cavall de parada,

per llustrós i ben plantat.

No hi ha bèstia que el bot

el faça tan desimbolt;

llarga cama, llarg el trot,

pura sang, viu i revolt.

Vés al pas, Cavall salvatge,

que l'Egua no està esperant.

El renill talla el paisatge,

la crinera voleiant.

Enric Soler i Godes